Las gruas passen-las ?
Dins queu moment de la darriera, darriera sason d'avant l'ivern, um pòt auvit dins lu ceu blu de nòstre brava país daus bruchs que nos fan rapelar una brava istòria que nos contava nòstre amic lu poeta-contador Jan Dau Melhau quauque ser de velhada a Charreç.
…« Autres còps, lu jorn de feira a Marton, le 21 dau mes, avant de tornar chas ilhs, la gent ‘navan minjar de la raïa dins l'auberjas dau borg… E plan de la raïa – lu peisson – que la raïa qu'era un peisson populari – bon merchat, pas coma uei que quò te còsta los uelhs de la testa… la raïa, es devenguda peisson rale, peisson de mar, oc-es de mar… anem ! perque dins queu temps, n'i avia pertot de las raïas… quò raïava a plen país, plen rius, plenas levadas : E oc-es, vautres n'auriatz nonmas auvit quelas raïas que fasian flaquetas lurs alas. E de temps en temps, a fòrça de jugar de l'ala, las chabavan per prener lur volada las raïas, e vautres las vesiatz passar dins lu ceu.
Que me damande, uei, ilhs disen las gruas, i'ai auvit las gruas, las ai vudas… « Gri, gro, quitatz los guenilhos, prenetz lus pelissons… Las gruas ? Ilhs iò an tòst nommat lu monde ! Me damande auei, si quò n'es pas las darrieras voladas de raïas qu'ilhs visen sus lu monde e quilhs prenen per de las gruas, de las gruas ? ? ? de las raïas… ! ! ! …. »
Oc-es ! Pausatz-vos la question ! Atz-vos auvit de las gruas o ben tot de las raïas… La gent d'aüei vos diran que qu'es de las gruas… mai si vautres visetz bien, dins lu ceu blu de nòstre brava país treblat e desvirat per quilhs evenaments de setembre , vaudria mielhs veire beleu las darrieras voladas de raïas… N'es quò pas ?
Micheu NICOLAS – Terra d'Oc - Charreç
Notas de vocabulari
Tustar = frapper
Borrar = cogner
Un brave soiraud = une voix forte
Lu testut = La masse
Un pesteu = un battoir
Se pestelar = se battre
La sela = la selle de la lavandière = planche de lavandière
La peira lavairitz = la pierre pour laver
Lu riu = le lavoir ou le ruisseau
Lu peschier= le lavoir
Lu lavador= le lavoir
Crier en langue limousine
Uchar, credar, ifofonar (crier pour soutenir la mariée), siular, (crier d'une voix suraigue), janglar (cri du cochon ou d'un chien sur qui on marche sur la queue) s'eissicolhar, s'escraunar (coma ‘na graula), s'esjacinar (coma ‘na jaça), bramar (coma ‘na vacha), badar
Rigolar, bomir, gorgetar = vomir
Tunlar, poschar = tousser
Sogolar, sobrar (être rassassié) = éructer, hoqueter quand on a trop mangé
Quò me fai levar lu paleton = donner la nausée
Las sobras = les restes d'un repas
Far sobra de ren = quand on laisse un peu de « frichti » au fon de la poêle
Trabalh sur la chançon La balada de Chas Manòt
(Escritura en grafia normalizada )
Ne ses-tu pas bientòst coifada
De la festa n'auvem lu chant
Despaicha-te qu'es la balada
Nos i n'iram en nos permemant
Nos marcharam jusc'au vilatge
Ieu te massarai daus babois
Tu los metras a ton corsatge
Ieu t'aidarai si tu io vo'es.
2 ème couplet de « La balada de chas Manot)
Avant de ‘ribar sur la plaça
As-tu besoenh de te ‘restar
Ieu t'atendrai ò ma Janeta
Fai vite, ne te geina pas
Fau ubrir ‘quela gròssa ombrela
Si quò molha pendent ‘queu temps
Releva bien sos ton aissela
Ta brava rauba dau diumenc
3 ème couplet de « La balada de chas Manot »
Janeta apres ‘quela ramada
La gent van estre bien contents
De veire un jorn de balada
Raïar lu solelh un mament
La toileta vraiment se presa
Las coifas mai los cotilhons
Que ‘queu paubre solelh redressa
Vau far lu bonur daus garçons.